Entrevista a Paula Mèlich, Area Manager Brasil & Circular Economy Lead del Smart City Expo World Congress

por Cambra Comerç Brasil Catalunya / 10 novembre 2017 / Sense comentaris

Des de fa set anys, Barcelona és la capital mundial de les Smart Cities. Cada mes de novembre, Fira de Barcelona organitza l’esdeveniment més important a nivell internacional dedicat al sector de les ciutats  intel·ligents, que el 2016 va comptar amb la participació de més de 17.000 visitants, 600 expositors i 420 ponents i representants municipals de més de 650 ciutats . En la seva edició de 2017, que se celebrarà del 14 al 16 de novembre, el congrés reunirà més de 400 influenciadors i innovadors de tot el món per compartir coneixement i debatre sobre els reptes que estan afrontant les ciutats amb l’objectiu de construir societats i entorns més sostenibles.

Parlem amb Paula Mèlich Bonet, Area Manager Brasil & Circular Economy de l’Smart City Expo World Congress, que ha realitzat en els últims anys una tasca immensa en apropar el concepte Smart City al Brasil, sobre les principals novetats que es presenten en aquesta propera edició del congrés, l’actual desenvolupament de les ciutats brasileres en matèria de Smart Cities, i el benefici que podria aportar a una economia que ha patit una crisi molt severa i a una societat on les desigualtats són encara la nota predominant.

P. Què ens pot avançar sobre la propera edició del SCEWC?

R. El 14 de novembre comença la millor edició de l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), l’esdeveniment líder mundial que reunirà més de 18.000 professionals del sector de les ciutats intelligents a Barcelona del 14 al 16 de novembre. Entre aquests professionals es troben alcaldes i representants municipals de 700 ciutats de tot el món, gairebé 700 expositors i 420 ponents. Algunes de les empreses expositores destacades són Deutsche Telekom, Engie, Microsoft, Mastercard, Siemens, ZTE i Suez, i de les 57 ciutats i països que mostraran els seus projectes i iniciatives a la zona expositiva destaquen Estat Units, Israel, Dinamarca, Dubai, Suècia , Finlàndia, Noruega, Holanda, Londres, Nova York, Catalunya, Espanya, Barcelona i Madrid. Com a novetat, el saló també acollirà el primer Smart Mobility World Congress, una cimera sobre transport  intel·ligent que tindrà continuïtat anual i que mostrarà les principals innovacions en mobilitat urbana i interurbana.

P. Segons estimacions de l’ONU, en les properes dècades més del 70% de la població mundial viurà en ciutats. Quins són els principals reptes que aquesta previsió obliga a afrontar a les ciutats que pretenen ser smart?

R. En l’actualitat, més de la meitat de la població viu en àrees urbanes i l’any 2050 aquesta xifra pujarà fins al 70%, segons l’ONU. Això vol dir que dues de cada tres persones viuran en ciutats que cada vegada seran més grans. Ja el 2030 hi haurà 41 megaciutats al món amb més de 10 milions d’habitants. Aquesta densificació de les ciutats suposa un desafiament per a governs, empreses i ciutadans. L’augment de població, l’escassetat de recursos naturals, el canvi climàtic, la congestió del trànsit i contaminació, la manca d’habitatge assequible, educació i sanitat, la seguretat, la inclusió social i la integració de refugiats i immigrants a la vida urbana, entre d’altres. Tots són desafiaments que afronten cada vegada amb més intensitat les ciutats d’avui dia.

P. Què ha de complir una ciutat per ser intelligent i quines són les últimes tendències en aquest àmbit?

R. El concepte de Smart City és un concepte molt ampli, que abasta molts aspectes relacionats amb el desenvolupament urbà sostenible i que neix de la necessitat de fer més sostenibles i habitables les ciutats. La tecnologia és un mitjà per assolir aquest objectiu, però, posar el ciutadà com a agent actiu per al canvi és quelcom imperatiu, ja que les ciutats han de desenvolupar-se no només per al ciutadans, sinó amb ells. No es pot concebre una ciutat intel·ligent sense l’empoderament de la seva població.

Hi ha molts models de ciutat  intel·ligent, no hi ha una única definició de Smart City però sí que hi ha certs elements bàsics de consens com, per exemple, la gestió eficient dels recursos naturals, el compromís i respecte amb el medi ambient, una planificació urbana coherent, l’ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), transparència i dades obertes, mobilitat urbana sostenible, la participació ciutadana en la presa de decisions de l’Administració Pública, entre d’altres.

P. Com ha estat la participació dels brasilers al Congrés en els últims anys? I en aquesta propera edició?

R. El SCEWC és una plataforma excepcional de debat sobre els reptes que afronten les ciutats per ser més  intel·ligents, més sostenibles i millor governades. Brasil té grans reptes que afrontar de manera immediata i l’interès dels governs locals de moltes ciutats brasileres, tant de ciutats grans com petites, ha estat molt alt en les últimes edicions de l’esdeveniment. Aquest any comptarem amb la participació d’una delegació de 60 representants (entre alcaldes, assessors i secretaris municipals) de ciutats com Porto Alegre, Campinas, Brasília, Aracajú, Canoes, Curitiba, Guarulhos, Maceió, Salvador, Niterói, Vitória, entre d’altres.

P. Al 2013, Rio de Janeiro va ser la guanyadora dels World Smart City Awards en la categoria ciutat. Quina avaluació fa de les ciutats brasileres en l’àmbit de les Smart Cities?

R. Un gran problema que hi ha als municipis brasilers és la participació ciutadana. Decisions que impacten de forma directa a la vida de milions de persones sovint es prenen dins de despatxos, sense consultes públiques prèvies. L’adopció d’un procés decisori merament polític, en detriment de procediments que valorin i tinguin en compte la participació ciutadana, d’alguna manera subverteix la lògica “smart”. En un país que passa per un moment de crisi del model representatiu, això hauria de ser una preocupació central per qui formula les polítiques públiques. La transparència és imprescindible perquè una ciutat sigui intel·ligent, en efecte.

Rio de Janeiro va ser guardonada el 2013 per dos projectes concrets: la remodelació del Porto Maravilha i el Centre d’Operacions de Rio (COR). Tots dos projectes molt ambiciosos i amb possibilitat de generar un gran impacte a la ciutat. A la pràctica, però, un dèficit de governança va suposar un procés de gentrificació a la zona portuària remodelada i el COR que, en teoria, hauria d’incrementar i subsidiar la seguretat dels ciutadans, en la pràctica xoca amb la manca de recursos derivada de el deute públic de l’estat. Rio de Janeiro, la Ciutat Meravellosa, va tenir una oportunitat històrica de fer una transformació urbana efectiva i amb impacte real per als carioques gràcies a albergar uns Jocs Olímpics. Malgrat això, l’esperat llegat dels grans esdeveniments esportius realitzats en els últims anys va quedar restringit a les constructores, que avui es veuen embolicades en investigacions judicials; els estadis i les instal·lacions esportives estan abandonats, i fins i tot els projectes de mobilitat presenten problemes.

P. Brasil comença a recuperar-se d’una severa crisi econòmica, però a un ritme lent a causa, en part, a la situació política. Com creu que les Smart Cities poden ajudar en el creixement i desenvolupament del país? Hi ha oportunitats de negoci al Brasil per a empreses catalanes que desenvolupin la seva activitat en aquest sector?

R. Les crisis representen oportunitats i, sens dubte, el desenvolupament de ciutats intel·ligents complirà un paper fonamental en la recuperació del país. Brasil encara té greus problemes d’infraestructura, així com un gran potencial de creixement en les àrees de tecnologia i serveis. Desafiaments de tal envergadura requereixen solucions innovadores. En aquest sentit, les empreses catalanes poden contribuir al desenvolupament sostenible de les urbs brasileres. Tot i les dificultats inicials, sobretot pel que fa a aspectes burocràtics, tributaris i logístics, el mercat brasiler és dinàmic, emprenedor i extremadament adaptable – termes que també serveixen per caracteritzar les iniciatives a Catalunya. Aquestes empreses tindran al Brasil la possibilitat d’introduir els seus productes i serveis en un mercat d’escala continental, així com presentar-los a un públic compost per un segment urbà que no para de créixer.